El Partit Popular confia que «el Decret de mínims del català no es converteixi en un de màxims»

Detecten possibles buits en relació a l'educació infantil

C.M.CanalsPalma10/09/00 0:00

La declaració del Govern d'Antich reconeixent que «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l'ensenyament» ha causat inquietud en el Partit Popular a l'oposició. El diputat del PP al Parlament i portaveu en matèria d'educació, Manuel Jaén Palacios, ponderà ahir el seu desig perquè «el Decret de mínims (en referència al text legal aprovat pel Govern de Matas que establí l'obligatorietat d'impartir en llengua catalana almanco un 50 per cent de les assignatures a centres públics i concertats) no esdevengui un decret de màxims».

Jaén Palacios recordà que els objectius signats pel PP a les Illes suposen que «l'alumne ha d'acabar els seus estudis preuniversitaris amb domini de les llengües oficials», el català i el castellà, i coneixements raonables de dues llengües més. Jaén matisà, emperò, que el seu partit encara no ha tingut accés al text legal, aprovat divendres pel Consell de Govern, que avui ha de ser publicat al Butlletí Oficial de les Illes.

De la informació facilitada pel Consolat a internet, emperò, el portaveu del Partit Popular ha reflexionat que «els nacionalismes més exigents o radicals defensen l'educació com un procés de construcció nacional; esperam que aquest no en sigui el cas». Jaén recordà, en aquest sentit, que «el nacionalisme balear ha donat mostres de respecte i lleialtat a les institucions i la Constitució».