La baixa fecundidat a les Balears no garanteix el futur recanvi generacional, com ho demostra l'índex de fecundidat de les dones illenques que situà l'any 1998 el nombre de fills teòrics per dona en període fèrtil en 1'297. Això vol dir que a l'Arxipèlag encara no s'ha assolit la taxa de reemplaçament de la població que es col·loca en dos fills. «És a dir que a les Illes no hi ha, ara per ara, recanvi generacional», segons les dades de la publicació Indicadors demogràfics de les Illes Balears 1998 de l'Institut Balear d'Estadística (Ibae).
Continuant amb la fecundidat, cal destacar que entre els anys 1996 i 1998 s'ha experimentat un «lleuger augment», passant de l'1'245 fill el 1996 a 1'297 el 1998. Aquest índex desglosat per Illes dóna que la major taxa s'enregistra a Mallorca, amb 1'305 fills, seguida de Menorca, amb 1'237, i les Pitiüses, amb 1'281. La ciutat de Palma arriba a l'1'266 fills. Aquest mínim creixement de fecundidat «es deu a la incidència de la població immigrada», matisa l'informe de l'Ibae.
En aquesta línia, la taxa bruta de natalitat és de 10'486 naixements per cada mil habitants, la qual cosa suposa un lleuger increment a l'Arxipèlag de 0'466 punts des del 1996. Els illencs tenen el primer fill als 28'16 anys. Per altra banda, l'esperança de vida en néixer, prenent dades de l'any 1998, és de 78'46. Segons els sexes, els homes viuen una mitjana de 74'99 anys i les dones 82'03. En canvi, la taxa de mortalitat l'any 1998 "nombre de defuncions per cada cent mil habitants" fou de 894, sent més alta entre els homes (942) que entre les dones (847).
