L'abocador insular d'Eivissa creix anualment prop d'una hectàrea i, en aquests moments, ocupa una superfície aproximada de 122.000 metres quadrats, que juntament amb els terrenys limítrofs que han quedat inutilitzats, puja fins a les 25 hectàrees. Aquesta és una de les dades que es troben a l'informe elaborat per l'associació Hábitat y Basuras, i que s'ha remès al Consell Insular perquè s'estudiïn les alternatives al tractament dels residus sòlids urbans de l'illa.
Segons aquest estudi, les actuals instal·lacions reben els residus que es produeixen a l'illa d'Eivissa, tot i que existeixen altres punts d'abocament il·legal i incontrolat. L'estudi adreçat al Consell destaca que l'abocador de ca na Putxa «no disposa de sistemes d'impermeabilització, drenatge i captació i tractament de lleugers», i per això es destaca la possibilitat de produir «efectes ambientals sobre les aigües subterrànies». Aquesta informació, juntament amb l'incompliment de la Directiva Europea 1999/31, que estableix les condicions dels abocadors, demostren, segons els responsables d'Hábitat y Basuras «la necessitat de trobar alternatives legals a la gestió dels residus a les Pitiüses».
Segons explicà el portaveu de l'organització, Daniel de Busturia, l'estudi «és una opció seriosa i fonamentada per trobar solucions a un problema greu» i, en aquest sentit, es referí a la proposta d'utilitzar les pedreres abandonades de l'illa per al seu ús, una volta feta la reconversió, com a abocadors. A més d'aquesta proposta, l'estudi també planteja la clausura de l'actual abocador «per poder recuperar la zona». Arran de la situació actual, per recuperar aquesta instal·lació s'haurien de fer intervencions durant 20 anys, calcula l'organització.
