El Govern de les Illes Balears espera obtenir dels fons europeus fins a l'any 2006 un total de 68.984 milions de pessetes, repartits entre els fons estructurals (26.569 milions) i els de cohesió (42.415 milions). Això representaria una mitjana de 86.000 pessetes per habitant si tenim en compte una població de dret de 800.000 habitants a les Balears, però, precisament, l'Executiu autonòmic no es dóna per satisfet amb les assignacions previstes, ja que reclama que es tengui en compte la població de fet (residencial i turística) com a factor corrector.
Pel que fa als fons estructurals, la distribució seria la següent: Feoga (Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola), 5.146 milions; Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), 14.476 milions; FSE (Fons Social Europeu), 5.268 milions; i Ifop (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca), 1.679 milions. El total, 26.569 milions de pessetes, pràcticament duplica l'assignació dels mateixos fons durant el període anterior, 1994-99, que fou de 14.795 milions de pessetes.
Sobre els fons estructurals, el Ministeri d'Economia (que és la institució que proposa els projectes a la UE i distribueix els doblers després de ser concedits per Brussel·les) no ha assolit un nivell gaire clar de concreció. Així s'ha demostrat amb el finançament del pla director sectorial de residus sòlids urbans de Mallorca, que aspira a rebre 17.000 milions de pessetes. De moment, l'únic que sembla segur (s'ha de confirmar oficialment) és que s'han concedit poc més de 2.000 milions per al bienni 2000-01.
Aquesta manca de concreció es refereix a criteris, prioritats i quantificacions. Així i tot, el Govern de les Illes Balears ha presentat projectes per un valor total, ja esmentat, de 42.415 milions de pessetes, distribuïts de la següent manera: depuració d'aigües residuals, 18.000 milions; aprofitament d'aigües regenerades a les depuradores, 6.992 milions; pla de residus urbans de Mallorca, 17.161 milions; i ampliació de la planta del Milà a Menorca, 262 milions.
