Les diverses mesures urbanístiques de protecció del territori que ha aprovat l'Executiu balear en el seu primer any de govern han suposat la prohibició de construcció de 34.593 habitatges en sòl rústic amb una població potencial de 103.773 habitants, segons les estimacions fetes pel mateix Govern.

No es tracta per tant de la recent moratòria aprovada pel Consell Insular, sinó de les successives normes de protecció territorial que han estat aprovades per l'Executiu autonòmic. Si a aquests 34.593 habitatges s'hi suma la prohibició de parcel·lar grans finques amb finalitat merament urbanística, la paralització d'habitatges s'eleva a 48.300, segons aquest mateix estudi. En aquest cas, es podrien haver edificat habitatges per a una població potencial de 145.000 habitants.

El major índex de protecció del territori ha vengut amb la modificació de la Llei de sòl rústic. El Govern presidit per Francesc Antich modificà el text per eliminar determinades excepcions que permetien construir habitatges en parcel·les d'entre 7.000 i 14.000 metres quadrats. Aquesta supressió ha permès impedir la construcció de 22.608 habitatges.

Per ordre numèric, a aquesta mesura protectora li segueix la prohibició de parcel·lar grans finques amb finalitat urbanística. Segons les dades que té el Govern, es podrien haver arribat a parcel·lar fins a 13.678 finques. La tercera mesura de protecció més important ve de la prohibició d'edificar a les zones declarades Àrees Naturals d'Especial Interès (Aneis), ubicades en la seva major part a la serra de Tramuntana. Amb aquesta prohibició s'ha evitat la construcció de 6.252 cases, amb una població potencial de 18.756 habitants.