El nombre d'alumnes d'incorporació tardana gairebé es duplicà al curs passat

Aquesta pujada ha estat enguany del 47 per cent respecte de l'exercici educatiu anterior, segons explica el director general d'Administració Educativa, Jaume Morey; en total, el nombre d'alumnes que arribaren a les Illes entre l'1 d'octubre de 1999 i el 31 de maig d'enguany ha estat de 2.936 (el curs anterior vorejà els 1.600), seguint les xifres facilitades per la Direcció General de Planificació i Centres, a càrrec de Jaume Gual.

Aquest tècnic precisa que els anomenats alumnes d'incorporació tardana just troben plaça en centres públics, atès que les ràtios d'infants per aula a l'ensenyament concertat impedeixen la seva entrada en la major part dels casos.

Però aquesta població d'estudiants afecta de manera clara algunes zones mancades d'infraestructures educatives, com és ara Calvià: al llarg del curs, hi arribaren 69 alumnes d'educació infantil i primària, més 135 de secundària. Calvià és un dels municipis en què la construcció de centres educatius ha estat considerada prioritària per la Conselleria d'Educació.

Altres zones que han patit aquesta pressió extraordinària han estat Can Picafort, Inca, Muro i "per descomptat" Palma, amb 800 nous alumnes d'incorporació tardana.

Però el problema que suposa la presència d'aquests infants arriba molt més enllà de la massificació a les aules de centres amb poques vies, situació habitual a la Part forana de Mallorca i a la resta d'illes. Una bona part d'aquest alumnat desconeix les llengües oficials de la Comunitat Autònoma "per exemple, el cas generalitzat dels joves magribins i subsaharians que troben una destinació a Inca i sa Pobla"; però a aquest entrebanc lingüístic cal afegir índexs sovint baixos o nuls d'escolarització, que no són exclusius dels immigrants extracomunitaris.