Les Balears reberen durant 1998 un total de 19.361 immigrants procedents de la resta de l'Estat, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Totes aquestes persones protagonitzaren «una variació residencial», segons la terminologia de l'INE, consistent en el seu empadronament a les Illes des de municipis de la resta de l'Estat.
Com és habitual, la comunitat autònoma que més immigrants espanyols aportà al nostre Arxipèlag, amb molta diferència sobre les altres, fou Andalusia, amb 7.235 persones, la qual cosa representa un 37 per cent dels arribats. La segona comunitat, a una distància considerable, fou Catalunya, amb 2.563 immigrants. Altres comunitats que aportaren més de mil nous empadronaments a les Balears foren Madrid (1.685), País Valencià (1.441), Extremadura (1.157), Castella i Lleó (1.010) i Castella-la Manxa (1.002).
L'autonomia d'on rebérem menys immigrants fou la Rioja, amb 53, curiosament superada per Ceuta, amb 54. Si observam la grandària dels municipis de procedència, resulta que les Illes són, principalment, destinació de pobladors dels dos extrems, és a dir, de capitals de província (la major part) i de pobles de menys de 10.000 habitants. A continuació vénen els residents de municipis de 20.000 a 50.000 habitants, de 10.000 a 20.000, de 50.000 a 100.000 i, en darrer lloc, de més de 100.000.
