Els executius d'esquerra de les Balears i Andalusia reclamen que la població real de l'any 2000 sigui l'«eix central de la quantificació» del nou model de finançament autònomic 2002-2006, que s'ha de negociar amb el Govern Aznar a partir de setembre, segons anunciaren ahir a Palma el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida, i la seva homòloga andalusa, Magdalena Àlvarez.

La inclusió de la població fluctuant en el futur sistema, tal com proposa l'Executiu balear de manera «novedosa», ha de ser «un tema a debatre entre totes les autonomies», apuntà Àlvarez. Tot i que a ambdues comunitats «ens interessa» aquesta inciativa, Àlvarez matisà que «és necessari analitzar com es pot encaixar» en el nou model.

Ambdós executius defensen que per realitzar la nova redistribució pressupostària del finançament autonòmic s'actualitzi la població, amb l'objectiu que els serveis públics tenguin capacitat per atendre les necessitats dels residents i els visitants.

Mesquida xifrà la població fluctuant punta a l'Arxipèlag en 375.000 persones. Aquest fet implica que les Balears, segons quines èpoques de l'any, tenguin un nombre d'habitants d'1'2 milions. Les Illes deixaren de percebre 4.700 milions anuals durant la negociació de l'anterior model de finançament, ja que l'Estat aplicà el cens del 1988 i no el del 1995, cosa que implicà 100.000 habitants de diferència.

Aquests plantejaments no han de suposar que «cap autonomia perdi doblers en relació a allò que actulament rep, sinó que almenys totes parteixin de la base on es troben», puntualitzà Àlvarez.