L'accés a l'habitatge i al treball presidirà les actuacions del Govern sobre el mins 23'62 per cent de la població balear que és considerada «jove»: amb aquest adjectiu es vol descriure les persones que compten entre els 15 i els 19 anys d'edat (un 7'31 per cent de la població total); entre els 20 i els 24 anys (un 8'1 de la població); i un 34'75 per cent de persones amb edats compreses entre els 25 i els 29 anys. Però la major part d'aquest segment (un 67'6 per cent) encara viu amb la seva família i no sembla tenir cap intenció d'interrompre una relació que considera «bona o molt bona» en un 90'85 dels casos, alhora que aprecia de manera majoritària aquest viclecom «el més tradicional».
Aquestes xifres foren donades a conèixer ahir per la consellera de Benestar Social, Fernanda Caro (EU), qui juntament amb el seu director general de Joventut, Joan Caules, inicià una tanda de consultes sobre l'avantprojecte de llei per a un pla estratègic de joventut "presentat com «un pla de Govern, un pla de futur»" amb les diferents agrupacions polítiques juvenils afins al Govern de Progrés, les quals es tancaran enna reunió, el pròxim dia 6 de juliol, amb els responsables del partit polític a l'oposició, el Partit Popular de les Illes.
Segons explicaren ahir Ramon i Caules, el pla estratègic afecta nou conselleries (Benestar Social, Educació, Treball i Sanitat entre les implicades de manera més directa) i almanco 23 direccions generals, a més dels consells insulars a què hi implica: la transversalitat és, en efecte, el tret més clar de l'avantprojecte, en què es vol promoure «la potenciació dels valors democràtics i de convivència: el respecte per la persona, la igualtat entre sexes, la interculturalitat, la integració social, el respecte pel medi ambient, el consum responsable, la defensa dels drets humans»; però també «els trets d'identitat: el coneixement de la cultura pròpia, la utilització de la llengua i la defensa de les tradicions». Aquests aspectes són considerats necessaris per «comprendre la globalitat».
Finalment, i en un missatge adreçat de manera clara al Consell Insular de Mallorca, el pla demana la transversalitat com accions conjuntes «de totes les institucions i associacions de joves o de les que treballin amb joves dins el procés del pla».
El contingut proposa actuacions genèriques, «destinades a tots els joves i el seu entorn (família, centres educatius, treball, associacions i grups informals)»; però sobretot selectives («destinades a grups de risc o en situacions de necessitat») i específiques («indicades per a joves en situacions d'alt risc, ja sigui perquè estan exposats a molts de riscs o perquè manifesten un risc elevat (abandonament de l'escola, conductes antisocials, violència o transtorns de conducta)».
