Font diu que hi ha interessos perversos darrere els veïns contraris al polígon

I diu això perquè creu que «si els promotors fossin uns altres "ara ho són l'expresident de la cooperativa pagesa, Guillem Caldés, i l'exdirector general de Sanitat i exregidor del PP, Joan Crespí" no s'oposarien al desenvolupament d'aquest polígon». Ell també insisteix a remarcar que ara com ara a l'Ajuntament no hi ha entrat cap pla parcial, però sap que hi ha propietaris privats interessats a desenvolupar el polígon.

El 19 de juliol de 1991 s'aprovaren definitivament les normes subsidiàries que contemplen aquest sòl industrial, que s'estén des de la carretera del cementeri i fins a la d'Inca. «La discussió està defora de l'Ajuntament, quan creïn la junta de compensació ens hauran de cridar perquè l'aparcament de davant el cementeri també hi entra. Jo no hi aniré, hi enviaré l'arquitecte».

Després comenta que «no tothom en aquests moments pot fer patates. Ara es conreen tantes patates com fa 20 anys». Així mateix, concreta que «el sector agrícola representa el 30 o el 35 per cent de la població, però el 50 o el 55 per cent es dedica al món de la menestralia, són fusters, picapedrers, llanterners i necessiten un espai per desenvolupar la seva activitat».

És aquí quan Font assenyala que ara fa nou anys que des del PP es lluita per crear un model de poble que passa per «oferir una oferta cultural i gastronòmica d'interior i treure les empreses de dins el centre urbà».

El batle Font també fa referència al polèmic ple de dimarts passat, on una veïna acabà escridassant el batle, i diu que «no tornaré a permetre que es perdi el respecte a la institució». «La meva decepció "diu" va ser veure, després de 20 anys de lluitar per la pau, un dèficit democràtic en aquest tipus d'actuació». I que «altres forces polítiques "referint-se a PSM i UM" reforcin plantejaments amb motivacions perverses».