'La insubmissió ha arrelat a la societat i s'ha fet un lloc a l'opinió pública'

Lluc Pelàez ha escrit un llibre en el qual fa balanç dels deu anys de vida del moviment

J.S.Palma23/05/00 0:00

Els joves no hauran de fer el servei militar (ni la prestació social) l'any 2001. Així ho ha confirmat fa poc el president Aznar. Fins aleshores els joves no podien sinó triar entre fer el servei militar o declarar-se objector de consciència amb la subsegüent prestació social obligatòria. Aquest fet ve de temps enrere. Fa deu anys, emperò, nasqué un moviment, aleshores transgressor, segons el qual un individu no tenia perquè fer el servei militar obligatori ni la prestació social. Era el moviment de la insubmissió.

Durant els seus primers anys d'existència provocà un gran aldarull i començà a fer-se un lloc en l'opinió pública (molts de cops desagradable) com a conseqüència dels processos jurídics que se seguien contra els insubmissos i que, moltes vegades, acabaven amb una condemna. Aquest moviment ha continuat el seu camí en el temps i fa poc complí deu anys d'existència.

Sobre el qual, precisament tingué l'oportunitat de tractar aquest diari en una entrevista a Lluc Pelàez, un jove escriptor català que ha publicat el llibre: «Insubmissió: moviment social i incidència política», que el passat divendres es presentà en el Casal de Joves Central de Palma, en una reunió organitzada per la Plataforma Antimilitarista de Mallorca (MAP).

Lluc Pelàez explicà que el seu llibre és una mena de seguiment del moviment de la insubmissió. L'escriptor es negà a considerar la insubmissió com una moda, «ja que sorgí en un moment molt concret i amb una estratègia ben orientada que sembla que ara donarà els seus fruits... esperem», explicà. El llibre de Pelàez consta de quatre entrevistes amb un militar, un periodista, un jutge i un parlamentari del Congrés.