La direcció de Política Lingüística demana normalització per a la xarxa sanitària

El més recent d'aquests convenis fou signat amb el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) el mes de març passat. La Direcció General propugna ara nous acords amb el Col·legi d'Apotecaris i amb l'hospital de referència a les Balears, Son Dureta.

Tot i que aquest hospital disposa de retolació normalitzada en la major part d'àrees i el personal disposa de formació en llengua catalana, una part del col·lectiu mèdic "poc significativa, segons fonts solvents d'Insalud" s'ha mostrat reticent a l'aplicació del punt segon establert al conveni signat pel COMIB, que estableix el compromís de l'entitat per garantir «el dret dels pacients a ser atesos en llengua catalana». Les raons d'aquesta reluctància s'han centrat en la necessària intel·ligència entre metge i pacient per establir els símptomes soferts; s'han esgrimit les variants dialectals del català com a impediment perquè la consulta es pugui fer de manera òptima en aquesta llengua: és ben coneguda la confusió entre el català de les Illes i del Principat en anomenar la rosa, la rubèola, el xarampió... El fet que existeixen confusions anàlogues en castellà no és considerat.

El director general de Política Lingüística, Joan Melià, ha valorat que «si la gent no es pot expressar en la seva llengua, la situació és greu». Per aquesta raó els convenis ja signats i els que ara són en procés de negociació incideixen de manera especial en la formació dels professionals per atendre els pacients en la llengua en què aquests tenguin més gran competència. Igualment, la Conselleria garanteix el seu suport tècnic per oferir informació als professionals, accés a la base de dades língüístiques del mateix Govern i "per descomptat" ajut per a la traducció de vocabularis específics.

Igualment, els convenis ofereixen l'establiment d'una anàlisi de la situació lingüística específica i ajut a la retolació.