El Govern central impedeix que l'Executiu balear pugui augmentar el seu endeutament públic, atès que l'Estat ha de complir els criteris de convergència de Maastrich i no rebre sancions de Brussel·les ni perdre l'accés a fons i ajudes de la Unió Europea.
Aquesta política financera va en detriment d'aconseguir majors inversions en serveis i infraestructures públiques a les Illes, segons explicà el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida. El deute públic illenc del 1999 ascendí 75.000 milions de pessetes. Enguany només es podrà ampliar aquesta quantitat en 1.500 milions, import qualificat per Mesquida com a «ridícul», mentre que l'any vinent el creixement serà zero pessetes.
Dels 75.000 milions de l'any passat, 35.000 es refereix al deute econòmic autònomic, 25.000 a les empreses públiques "22.000 milions són de les que depenen de la Comunitat Autonòma i la resta dels consorcis formalitzats amb els ajuntaments", i 15.000 al pla Mirall. El conseller d'Hisenda denuncià un «tracte desigual» entre les comunitats autònomes, atès que a l'hora de fixar-ne el barem per assolir el «programa de disciplina europeu» es prengué l'endeutament que tenia cada autonomia en aquell moment.
A més a més, Mesquida aclarí que no s'ha d'entendre un increment del deute públic com un fet negatiu per a les Balears, ja que «existeix una necessitat de millorar i ampliar els serveis i infraestructures públiques».
