«És inacceptable que a l'any 2000 les administracions i els estats només es moguin a cops de telediari davant una crisi humanitària». Així de contundent es mostrà Miguel Àngel Pérez, president de Metges sense Fronteres a Espanya, que ahir pronuncià en el Teatre Municipal de Palma la conferència Acció humanitària. El paper de la societat privada en un acte organitzat pel Club Ultima Hora. Pérez demanà als governs poderosos «un canvi d'actitud» envers les víctimes humanitàries i que les administracions tenguin com a objectius prioritaris treballar per aquests pobles castigats.
El president de Metges sense Fronteres afirmà que la seva ONG es basa en la «independència financera (60 mil socis a Espanya i dos milions al món) per actuar sense dependre d'interessos polítics, econòmics, religiosos». També destacà que aquesta ONG entén l'ajuda humanitària «com una acció de la societat civil d'igual a igual» i que el seu paper «és ser intermediari d'aquesta ajuda i ser imparcial davant un conflicte». Així, Pérez denuncià com a la guerra dels Balcans l'ajuda humanitària «se l'apropiaren els militars de l'OTAN», fet que perjudicava «les víctimes sèrbies que no hi tenien accés». D'aquesta manera justificà Pérez que Metges sense Fronteres ha de ser testimoni a les guerres adoptant una postura «neutral», però que no pot ser «neutral davant la violació dels drets humans els quals denunciam a l'opinió pública». En aquest context, Pérez afirmà que «no sabem si la paraula salva, però el silenci mata», i asseverà que haver guanyat el Nobel de la Pau «suposa una gran responsabilitat que no ens ha de fer canviar la nostra línia».
La intervenció de Miguel Àngel Pérez fou precedida d'una breu al·locució del bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, que presentà el convidat després que José Antonio Segurado, president del Club Ultima Hora, li donàs la paraula. El bisbe afirmà que aquesta ONG «ha merescut el premi de la Pau perquè és constructora de la pau en el nostre món que tant necessitat n'està», i qualificà aquesta organització no governamental de «privada, independent, apolítica i aconfessional».
