El calabruix capola les fulles dels polls, dels oms i del canyet de l'Albufera

Ahir al migdia encara eren visibles les pedres de gel de la pluja que va caure diumenge

Aina VivesMuro28/03/00 0:00

El calabruix que va caure diumenge cap al migdia va capolar les fulles dels oms i dels polls de l'Albufera, les del canyissó les deixà totes desfilagassades. Per això, ahir, semblava que la primavera encara no hagués arribat al parc natural de l'Albufera de Muro. Els arbres estaven ben plomats. El jardí de plantes autòctones que hi ha just devora la casa de can Bateman apareixia capolat, feia llàstima. Fins i tot ahir al migdia, a segons quines voreres, les que estaven més a recer, encara s'hi podien veure caramulls de gel acumulats i si es gratava una mica sortien les pedres caigudes diumenge. «Només la flora s'ha fet malbé, també alguns pollets de fotja i cap blau poden haver mort a conseqüència de la pedregada», explicava un dels responsables del parc natural.

Els brots tendres del canyet que ara naixien també s'han trencat. Emperò des del parc no en fan cas, perquè el canyissó ben aviat tornarà a treure. Tal volta els més afectats per la calabruixada hagin estat els arbres petits, «que difícilment se'n sortiran, més encara si continua la sequera».

A les 12.25 hores del migdia de diumenge, el personal del parc natural va veure «com una franja de 400 a 500 metres de calabruix granava cap a Can Picafort, passant per dins l'Albufera». La tempesta durà 1 hora i 45 minuts. Durant aquest temps caigueren dins el parc 47 litres per metre quadrat. Emperò quan «realment va espantar la calabruixada va ser quan agafà intensitat: en només 10 minuts caigueren 28 litres d'aigua per metre quadrat». El cor del parc natural va quedar cobert per una capa de gel de dos pams d'espessor, per això ahir encara n'hi havia.

Les cases dels mestres quedaren negades d'aigua. La sort va ser que el Cos de Bombers de Mallorca té un reforç en el parc i en el moment de la tempesta pogueren ajudar a aixecar els ordinadors i les caixes que hi havia pel trespol. «L'aigua queia amb tanta força que la canonada no donava l'abast, les juntes regalimaven. L'aigua entrava per una porta i sortia per l'altra», recordaren ahir.