muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
21°

L'amo en Guillem Far: «Tenia 16 anys quan vaig participar a la primera vaga»

Ahir aquest destacat sindicalista i socialista alaroner va complir els cent anys

Guillem Far, ahir, va fer els cent anys. A ca seva havien parat la taula del menjador. La família li havia preparat una festeta, i ell n'estava molt gojós. També hi estava el seu nét gran que, per cert, fa el nom pel padrí.

"Com comença la vostra història?
"Vaig néixer a Alaró, primer va morir ma mare i després mon pare. Jo tenia 14 anys i vaig quedar a ca nostra amb una germana que encara és viva, na Jonaina ara té 102 anys. El 14 de desembre de 1914 m'en vaig anar a França amb el senyor que m'ensenyava a fer sabates i vàrem viure allà nou mesos. Ara en contaré una de bona.

"Idò contau, contau...
"Havia esclatat la Primera Guerra Mundial, el comerç entre Sóller i Marsella era freqüent. Hi havia tres germans sollerics que comercialitzaven amb Marsella. Però els francesos s'adonaren que un d'ells donava menjar a l'enemic, als alemanys, i s'alçaren contra els espanyols acusant-nos de traïdors. Ens volíem pegar i matar, estaven davant els vaixells perquè volíem fugir cap a Mallorca. Allà hi devia haver 2.000 mallorquins. Després arribà el cònsol espanyol i calmà els ànims. Ens va dir: señores està arreglat, anau a fer feina.

"Què va ser en tornar de França quan entràreu dins la UGT?
"Tenia 16 anys quan vaig participar a la primera vaga. Després un dels homes que venia a fer mítings s'encarregà d'instruir-nos a mi i tres més. Perquè quan jo tenia 14 anys no en sabia, de lletres. Així que a les dues del migdia quan acabava la feina em treia el davantal i ens anàvem a esperar la premsa. Un notari, un enginyer, i altres, havien constituït un club per instruir-nos, ens deien per aquí heu d'anar i per aquí no. Ens deien no feu cas a les famílies de músics, senyors i monges.

"Contau allò de les pedres de carbó? (Li diu el seu nét).
"Vàrem trobar una pedra de carbó que feien servir a la màquina de fer corrent. I perquè ens explicassin com es formava, el notari va fer venir el seu germà enginyer que vivia a Sóller i el vàrem anar a rebre al tren amb dues coques. I ell ens va fer pegar cops damunt la pedra fins que en xapar-se es va veure com sortien els cercles del tronc de l'arbre. Així ens explicà que en quedar tapat de terra s'havia petrificat. El cap dels socialistes de Palma li va cridar l'atenció al nostre club i va voler venir a veure'l.

"Quan vàreu tenir el carnet del PSOE?
"Als 22 anys.

"I a Inca, quan vinguéreu?
"Als 24 anys, a veure la fàbrica de can Payeras. Feia tres dies que m'havia casat. L'amo de la fàbrica d'Alaró on treballava havia mort. Després de quatre dies ja vaig venir a fer d'encarregat de la fàbrica i a viure aquí . Llavors hi havia 16 fàbriques que feien 70 a 80 parells cada dia. Can Payeras en feia 140 a la setmana.

"Contau l'alçament nacional, quan Franco s'aixecà en armes? (Torna a intervenir el nét). 
"Era un diumenge, quan vaig haver dinat me n'anava al club dels socialistes i dos homes m'aturaren. Escolta, on vas!, em digueren. No et giris al darrere, insistiren. Era en el jardí de casa que fa cap de cantó, devora la Quartera. De coa d'ull vaig veure quatre al·lots engrillonats i dos falangistes que els apuntaven amb un fusell. No arribaren al cementeri. Si hagués estat al club ja no seria aquí.

"I després no vingueren a cercar-vos?
"La sort va ser que el que cobrava les quotes del PSOE ho va cremar tot. Només agafaren els quatre caps visibles i dues dones.

"Almunia o Guerra?
"De ningú.

El nét li fa contar al padrí el referèndum de l'OTAN. L'amo Guillem Far estava a una taula d'apoderat i cridà al nét per dir-li: «Hi ha coses que estan per damunt del partit». D'aquí la formació crítica d'aquest gran home.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.