El 13 de març del 1900 el llavors batle, Joaquim Gelabert, va rebre un telegrama procedent de Madrid i signat pel comte de Sansimón en què es confirmava que la reina regent, Maria Cristina, havia atorgat a Inca la categoria de ciutat. Cent anys després, el consistori inquer va commemorar ahir tan assenyalada data llançant una invitació a la Casa Reial perquè el rei Joan Carles visiti el municipi.

Aquest és l'acord institucional que adoptà per assentiment el ple de la corporació que es reuní a mitjan matí, amb la presència d'un nombrós públic en què es trobava Antoni Fluxà, un dels exbatles que encara són vius. En la declaració es proclamava obert l'any «Inca, 100 anys de ciutat» i s'instava totes les entitats a participar activament a la celebració.

El cronista oficial de la vila, Gabriel Pieras, descrigué el moment en què es va rebre la declaració de ciutat i valorà el pas dels darrers cent anys. Els representants dels grups polítics feren uns breus parlaments en els quals exposaren la seva valoració dels cent anys de ciutat. Fou el portaveu del PSM, Antoni Alorda, el més crític i punyent, tot recordant que «la declaració d'Inca com a ciutat no va suposar cap benefici». Per aquest motiu esmentà que «es cauria en un provincialisme pueril si se sobrevalora aquesta declaració». Alorda recordà que el fet que Inca fos ciutat es devia a l'esforç i a la feina de molts d'inquers. En aquesta línia, l'edil reclamà un reconeixement per a tres personalitats: Antoni Mateu, Antoni Fluxà i Miquel Duran.

Per la seva banda, la socialista Francina Armengol, en un discurs molt més moderat, indicà que el protagonisme de la celebració era per als ciutadans i no per als polítics. Armengol apostà per envestir el futur amb mires més amples i per fer de la ciutat un veritable centre comarcal.