Palma ha estat escenari aquests dies d'una reunió del grup de treball del projecte Isla sobre la gestió de l'aigua i el territori a les illes mediterrànies mitjançant l'anàlisi espacial, principalment a través de fotografies constants realitzades per satèl·lits. Els objectius del projecte Isla són desenvolupar i comprovar en dos casos reals, Creta i Mallorca, el funcionament d'aplicacions informàtiques basades en la teledetecció, per tal de dotar d'eines i dades actualitzades als gestors de l'aigua per facilitar la presa de decisions.
La tria de dos exemples mediterranis, Creta i Mallorca, s'ha fet en base al fet que comparteixen, en el context mediterrani, problemes comuns com ara la manca de recursos, les puntes de demanda durant l'estiu, conflictes d'interessos entre usuaris, una gestió crítica de l'aigua i el territori, demanda creixent d'aigua i necessitats d'avaluació de recursos. El projecte es concreta en els següents quatre aspectes: gestió territorial de l'aigua, detecció de fonts litorals submarines, control i seguiment de la fusió de la neu, i balanços hídrics. Els organismes que formen part del projecte Isla són: l'Institut de Desenvolupament Regional de Castella-la Manxa (Albacete), la Junta d'Aigües de les Balears, l'Institut Nacional de Tècniques Aeroespacials, Geoapikonisis (Atenes), Noa (Observatori Nacional d'Atenes), Oanak (Organització de Desenvolupament de l'Est de Creta), Alenia Spazio (Roma) i Ears (Holanda).
Un aspecte realment cridaner i curiós és el de la detecció de fonts litorals submarines. A Mallorca se n'han trobat a la costa de la península d'Artà. No obstant això, el cap del Servei d'Estudis de la Direcció General de Recursos Hídrics, Alfredo Barón, comentà ahir que «l'aprofitament d'aquests recursos s'apropa més, actualment, a la ciència ficció que a la realitat factible. S'han fet experiències a altres indrets, però la conseqüència era una major intensitat d'intrusió marina. Es calcula que a Mallorca surten a la mar entre 180 i 200 hectòmetres anuals, però aquests processos i fenomens s'han de mantenir perquè, si no, a curt termini hauríem de patir una intrusió marina que salinitzaria els aqüífers».
