La història dels tres partits estatalistes amb representació a les Illes és en bona part la història d'una derrota per a les forces d'esquerra en la seva lluita per donar diputats balears a les Corts Generals: només el PSIB-PSOE ha aconseguit tenir des de 1977 almanco dos diputats al Congrés; el mateix nombre que torna a tenir després d'haver passat cinc legislatures amb tres.

Fou 1982 l'any màgic per a aquesta força: el daltabaix que suposà l'escissió de l'antiga UCD "hegemònica a les Illes fins aleshores" i la forta campanya de setge i desgast a què havia sotmès aquesta força al Congrés l'oposició socialista la legislatura abans "amb líders estatals carismàtics i consolidats a un Parlament que encara captava l'interès de les masses" propicià que tant el PSIB com el PP balears aconseguissin incrementar la seva quota de diputats a Madrid.

Mentre el PSIB obtenia tres escons l'any 1982, el PP "que rebé la major part de polítics i herència ideològica procedents del partit agonitzant" experimentà el creixement més acusat de la seva existència: un increment de 28 punts percentuals féu passar aquella força, encara amb un pensament de dreta estricta, dels 27.424 vots aconseguits l'any 1979 als 134.466 d'aquells comicis. Per comparar aquella circumstància a l'actual, podem pensar que el creixement percentual del PP a les darreres eleccions ha estat de «només» 8'69 punts, amb Rosa Estaràs com a candidata.