Els partits nacionalistes de les Illes Balears són els únics que han aguantat la forta envestida del PP, tot i haver quedat molt lluny de l'escó. Una plaça de diputat que ni tan sols haurien obtingut anant en una plataforma nacionalista d'ampli espectre, tal com varen arribar a plantejar algunes d'aquestes formacions molt abans de les eleccions i que va ser rebutjada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (PSM-EN).
El PSM-EN s'ha convertit en la tercera força política de les Illes després d'haver superat Esquerra Unida (EU) per primera vegada des de les eleccions generals de 1986, quan aquesta coalició va avançar el PSM arravatant-li la tercera posició, que mantenia des del 77 i que ara ha tornat a recuperar.
Els nacionalistes d'esquerra mallorquins, menorquins i eivissencs han aconseguit, amb el 100 per cent escrutat, 23.459 vots (el 5'92%). Fa quatre anys, el PSM-EN n'havia aconseguit 24.644 (5'71%). Encara que s'hagin perdut més de 1.000 vots, el PSM-EN ha guanyat dues dècimes percentuals.
Els nacionalistes de centre, coalitzats amb els menorquins en la coalició Unió Mallorquina-Independents de Menorca (UM-Inme), han pujat fins a 8.346 (el 2'11%) respecte dels 6.943 (1'61%) del 1996. Malgrat aquesta trajectòria ascendent d'UM en quatre anys, la formació que presideix Maria Antònia Munar no aconsegueix tampoc en aquesta ocasió superar Els Verds de les Illes Balears.
Els Verds pugen
L'ecologisme polític ha obtingut en aquestes eleccions 9.500 vots (el 2'4%). Els Verds perden tan sols 19 vots respecte de les eleccions generals del 96, quan n'obtingueren 9.455 (un 2'2%). Els ecologistes són, per tant, l'única formació progressista de les Illes que pot vantar-se no tan sols de no haver baixat en nombre de vots, sinó fins i tot d'haver-ne pujat 45.
