Descobreixen el sistema estructural de la bastida que serví per fer la catedral

L'arqueòleg explica que en els forats dels murs i dels fonaments dels pilars «s'encaixaven les bigues de fusta de la part baixa de la bastida». S'ha donat la circumstància que a unes obres que s'estan fent a la catedral de Sevilla també s'han trobat aquests forats, fet que reforça la teoria de Riera. El tècnic comenta que «històricament l'únic que es coneixia és que la bastida era de fusta i que es comprava la fusta de fora, però en canvi mai no s'havien documentat els detalls de la seva fonamentació i el procés de la seva construcció», explica.

En aquest sentit, Riera diu que els obrers encaixaven els taulons o bigues en els forats que hi havia a la fonamentació dels pilars, composta per blocs de marès lligats amb molta argamassa, i en els fonaments del mur tàpia, fet amb fang amb cals on es clavaven les bigues. Aquest mur, que en un principi es pensava que era part de la mesquita, sembla que era en realitat un mur que es va construir per separar la part on es feien les obres de la Seu amb la part on es rendia culte. Posteriorment el mur fou utilitzat per fixar la bastida.