El conveni signat l'abril de l'any passat pel Ministeri i la Conselleria d'Agricultura per a l'aprofitament d'aigües depurades en el reg agrícola, quan el PP governava la Comunitat Autònoma amb Jaume Matas com a president, no serveix per res, no és aprofitable.
Aleshores, el conseller Josep Juan Cardona i la ministra Loyola de Palacio signaren a Madrid un acord pel qual s'invertirien a les Illes uns 14.000 milions de pessetes en l'aprofitament de les aiguës depurades per al reg agrícola. Amb aquest conveni, els pagesos de les Balears podrien emprar l'aigua tractada a les depuradores mitjançant xarxes de distribució. Les obres s'anirien realitzant fins al 2008 i els pagesos podrien gaudir de l'aigua depurada sense pagar res, a no ser les instal·lacions pròpies de les seves finques.
El director gerent de l'Institut Balear de Sanejament (Ibasan), Joan Mateu Horrach, ha explicat a Diari de Balears que «per aconseguir el nivell de tractament necessari per aprofitar les aigües depurades per al reg agrícola caldria invertir milers de milions de pessetes, dels quals, evidentment, no disposam actualment, però això no és tot. A més, el cost de tractament seria considerable. Tenint en compte que els nivells de depuració no serien iguals pertot arreu, ja que cada cultiu té les seves pròpies exigències de qualitat, sí que es pot calcular que la mitjana seria propera a les 200 pessetes per metre cúbic, superior al funcionament de la dessaladora, que, inclosa l'amortització, està entre les 160 i les 170 pessetes per metre cúbic».
Horrach indica que «encara que pugui semblar sorprenent, aquesta no seria la primera vegada que es construeix una xarxa de distribució d'aigua depurada per al reg agrícola sense que el cabal presenti la qualitat necessària. A Santa Eulària, a Eivissa, durant els anys 80, el Ministeri d'Agricultura gastà centenars de milions de pessetes de l'època per crear una xarxa d'aquestes característiques i l'aigua depurada no era prou bona. No s'havia fet una planificació conjunta».