La reforma de la Llei d'Espais Naturals (LEN) aprovada dimarts passat pel Parlament de les Illes Balears ha començat a crear dubtes jurídics. El primer d'aquests dubtes, tant en la darrera reforma de la LEN com en qualsevol altra iniciativa legislativa proteccionista, es refereix a les cessions obligatòries que fan les promotores urbanístiques als ajuntaments.
Quan una promotora aconsegueix l'aprovació municipal al seu projecte, ha d'efectuar una cessió obligatòria a l'Ajuntament en terrenys o en doblers. Si una zona on estava prevista una actuació urbanística queda protegida i s'hi apliquen noves i majors restriccions que les anteriors, es planteja l'interrogant de si l'Ajuntament ha de tornar als promotors la cessió obligatòria, que normalment només es produeix quan totes les tramitacions i llicències estan aprovades i atorgades. En aquest cas, la cessió obligatòria queda a l'aire perquè fou establerta en funció d'unes condicions edificatòries que desapareixen si es fixa una nova protecció.
La darrera reforma de la LEN protegí el cap de Pinar, la zona d'Alcanada on estava prevista la construcció d'un camp de golf i un hotel de cinc estrelles, es Canons d'Artà i s'Almudaina d'Andratx. Pel que fa a Alcanada, el batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer (UM), ha manifestat a Diari de Balears que «la promotora, com a cessió obligatòria, lliurà fa anys a l'Ajuntament 30 milions de pessetes i estava pendent el traspàs de terrenys. Si la promotora reclama els doblers al consistori, la remetrem al Govern de les Illes Balears, ja que és el que ha reformat la llei. L'Ajuntament no ha incomplit en cap moment els seus compromisos amb la promotora».
