Cort, condemnat a indemnitzar una dona que caigué al carrer de Velázquez

La dona va recórrer contra el Decret de Batlia de juny de 1996 que desestimà la indemnització de 4.840.000 pessetes demanades per l'afectada per les lesions produïdes després de caure a la via pública el gener de 1995.

D'acord amb la versió de la dona, la caiguda es produí quan introduí un peu a un forat de la vorera derivat del trencament d'unes rajoles en mal estat. La quantitat demanada inicialment, de 4'8 milions de pessetes, la va desglosar la recorrent en: 1.840.000 pessetes per les lesions (230 dies de baixa a raó de 8.000 pessetes cadascun) i altres tres milions per les seqüeles.

L'Ajuntament, per la seva part, argumentà que la demandant no aportà les proves requerides pel Consistori i, per tant, mancava constatar la realitat dels fets ocorreguts, raó per la qual desestimà la petició.

Així mateix, Cort es queixà que la recorrent utilitzàs el procediment administratiu de reclamació patrimonial com a simple tràmit, ja que durant el desenvolupament de l'expedient la dona no es preocupà de realitzar les actuacions i aportar els documents reclamats per l'Administració. Per tant, estableix la sentència, la resolució administrativa que denegava el recurs «per manca de proves» seria conforme a dret perquè tal extrem és real.

Malgrat això, el magistrat ponent, Fernando Socias Fuster, precisa que la reclamació es desestimà inicialment per silenci administratiu, ja que Cort exhaurí el termini per resoldre l'expedient i, una vegada emesa la seva certificació, l'Administració ja no podia dictar una posterior resolució, tal com estableix la Llei 30/92.