Creixement frenètic de Son Font en tres mesos

Els propietaris de les finques no tenen aigua corrent, clavegueram ni servei de correu a domicili

Toni GomisPalma23/11/99 0:00

La urbanització il·legal de Son Font és ja una trista realitat. En el paisatge, que és certament espectacular, hi han sorgit ara incomptables xalets de grans dimensions i arquitectures luxoses que trenquen de manera traumàtica la tradicional fesomia de zona forestal de muntanya de què havia gaudit fins al moment el lloc. Hi ha gent que ha comparat la situació amb el que va succeir a Costa d'en Blanes, que es transformà de la nit al dia en un cúmul de cases de luxe escampades entre els pinars sense ordre ni concert que just afavoriren els terratinents i els promotors.

La situació a Son Font és, així i tot, encara més complicada. En la sessió plenària extraordinària celebrada ahir a l'Ajuntament, l'equip de govern aprovà en solitari la reforma del PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) que ha resultat ser un dels més encimentadors de la història recent del municipi.

Des del consistori s'està incentivant "segons denuncià el PP local" la construcció massiva a la zona, que ha experimentat un creixement moderat en el darrer any que ha revertit en un ritme vertiginós durant els tres darrers mesos. Els totxos i dobles envidrats han ocupat el lloc dels pins, i l'impacte que causa l'heterogeneïtat de la urbanització ha trencat de manera irremissible l'harmonia de l'entorn. Segons sembla, la majoria de les construccions que estan en marxa tenen llicències concedides amb posterioritat al 1997, any en què s'aprovà la Llei del sòl rústic, que impedia la construcció en els solars d'extensió inferior als 10.000 metres quadrats, però l'Ajuntament de Calvià n'ha fet el mateix cas que del moix i ha aprovat la documentació d'edificació en finques fins a cinc vegades inferiors a l'establert per la llei.

Una conducta de patró idèntic ha estat mantinguda durant els anys que Nájera ha tingut el control de tots els temes urbanístics, cosa que fa pensar que a la batlessa no li cauen els anells cada vegada que aprova tapar de formigó una muntanya per afavorir interessos obscurs, com en aquest cas els del gran propietari Carles Alabern Montis, temps enrere patró d'UM i ara conseller destacat a l'ombra, que gràcies a la revalorització de les seves terres aconseguirà una milionada.