Alguns dels polítics més destacats del present i del passat
recent de les Illes podran ara mostrar les seves profundes arrels
balears amb la modificació dels seus cognoms d'acord amb la norma
ortogràfica i gramatical del català: la Llei 40/99 permet aquesta
adequació a les normes lingüístiques vigents.
Voldrà el cònsol dels Estats Units, Bartomeu Tummy Bestard,
canviar el seu cognom per Bastard? Possiblement no, ateses les
connotacions pejoratives que té aquest mot. Però altres casos no
han de patir tant: l'expresident Gabriel Cañellas pot quedar
nostrat com a Gabriel Canyelles, igualment que l'expresident Jaume
Matas pot honorar la llengua com a Mates, molt adient si consideram
el seu passat de conseller d'Economia. Casos semblants ofereixen el
conseller d'Agricultura, Joan Mayol, qui es pot canviar el cognom
per Mallol; o el conseller de Presidència, qui pot arribar a signar
els seus documents oficials com a Garcies.
El llistat de llinatges que acompanya aquest text mostra la
transcripció normalitzada de 120 cognoms illencs que el temps, la
segregació familiar o la política havien deixat allunyats de la
normativa catalana actual. La llista correspon a particulars que
sol·licitaren assessorament a l'Obra Cultural Balear per tractar
d'acollir-se a la norma de 1977 que permeté aquest canvi de manera
insuficient "de fet, just permetia «traduir» els noms propis", i
sempre seguint unes tramitacions complexes que desencoratjaven els
particulars. L'OCB remeté a la Universitat Balear aquestes
sol·licituds per tal de trobar la transcripció normal dels
llinatges.
Segons es pot observar en el llistat de cognoms, determinades
grafies arcaiques poden continuar vigents: és el cas del llinatge
'Campderic' o 'Campderich', que permetrà al president de les Illes
Balears continuar distingint entre «l'antic president» i «el
president Antich» en els seus discursos. Al mateix argument
universitari es podrà acollir el vicepresident de l'FSM, Joan
March. Un cas especial: en el llistat present, la Universitat
recomana 'Ponç', però no es pronuncia sobre la forma 'Pons' que
empra el conseller d'Educació i Cultura, responsable a més de
normalització lingüística i «ideòleg principal» del PSM, segons ha
estat definit. El seu cosí socialista "l'expresident d'Afers
Socials al CIM" signa 'Ponç' en els seus articles d'opinió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.