Aquestes són algunes de les qüestions que es plantejaren al llarg de l'entrevista, que abraçà des que Pere Serra editava els llibres a Llorenç Villalonga a l'Editorial Atlante i publicava la famosa Fiesta Deportiva en els tallers del Majorca Daily Bulletin, i acabà amb un esbós sobre el futur multimèdia.
—El vostre gran èxit va ser «Ultima Hora», que és un diari molt peculiar.
—Quan vaig comprar l'Ultima Hora estava dirigint el Majorca Daily Bulletin i tenia molt clar quin tipus de premsa popular es feia a Anglaterra, com el Mirror i el Sun. I vaig intentar fer un diari d'aquestes caracterítiques en castellà. Pep Tous, l'antic propietari, havia comprat la primera rotativa Offset d'Espanya i això em va permetre a mi fer aquest canvi. I vaig fer un diari molt popular que tingué èxit.
—I encara dura, aquest èxit?
—Sí. I d'una manera que jo no hauria imaginat mai. Ara els diumenges venem 50.000 exemplars.
—Vós convertíreu un diari del Movimiento, el Baleares, en un diari escrit en català, el Diari de Balears, l'únic escrit en català a les Illes. Funciona?
—Funciona des d'un punt de vista informatiu i de realització. Jo estic molt orgullós del Diari de Balears perquè pens que és un periòdic molt ben fet, que fa més del que pot fer i hauria de fer. I això és gràcies a un grup de redactors i de col·laboradors que realment són de primera categoria. El producte és superior a la demanda. Sota un punt de vista econòmic no funciona com ho hauria de fer. La publicitat és molt reàcia a anunciar-se en català, costa molta de pena. Tenim dos mil subscriptors i la venda és discreta. Jo estic més orgullós de la part periodística que de la part econòmica.
—Viu d'alguna manera Diari de Balears d'Ultima Hora?
—Hi ajuda. És que si jo només tingués Diari de Balears no el podria sostenir.
—Està bé que un diari escrit en català hagi de viure del mercat o és que necessita una protecció inevitable?
—Totes les proteccions són bones. Allò que fa falta és ensenyar la gent a llegir diaris en català. Primer de tot, per donar-los un esperit nacionalista, de la seva terra, que estimin les seves arrels. I després perquè n'aprenguin, a llegir en català. I com es pot fer això? A les escoles. Si nosaltres tinguéssim una bona distribució a les escoles, que els nins començassin a llegir ben prest en català, Diari de Balears tendria d'aquí a deu anys una vertadera raó de ser.
—Si ve el Govern balear i us diu 'volem ajudar-lo', vós els diríeu 'no em doneu doblers, si no em subscriviu les escoles'?
—Exacte.
—Fer coses en català, a Mallorca, és perdre doblers?
—Encara sí. Primer, perquè Mallorca és petita; segon, perquè no tenim un Jordi Pujol. El president dóna molt de suport a totes les coses que es fan en català. Pujol té una idea molt clara del que significa el català per a Catalunya. I nosaltres encara no la tenim, aquesta idea.
—I amb el canvi de Govern que hi ha hagut aquest estiu...
—Pot ser que la tinguem més clara, si és que el Govern pot durar.
—I durarà?
—Això és un misteri.
—Però què en pensau, com a periodista?
—Per llei natural no pot durar. Però com a home que viu cada dia sé que a un senyor que li ofereixen un despatx, un cotxe oficial, dues secretàries i un cert poder, li costa molta de pena deixar la cadira.
—Són el futur dels mitjans de comunicació els audiovisual? Com coexistiran amb la premsa?
—Perfectament. La premsa escrita servirà per a l'opinió, i els altres mitjans per a la informació ràpida i gràfica. Hi ha camps per a tots dos. S'hauran de fer molts de pactes, i els mitjans hauran d'anar units amb els altres.
—Són inevitables els grups multimèdia?
—Sí.
—El vostre grup mai no s'ha plantejat sortir de les Balears?
—El que hem de fer és consolidar el que tenim, que cada dia ens sentim més mallorquins, més catalans, i estimem més les nostres arrels. A Madrid no hi hem perdut res.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.