Helena Anglada és l'arqueòloga que està excavant el pou primitiu
de Campos que ella va trobar durant les obres de construcció d'uns
aparcaments soterranis a la plaça de can Pere Ignasi del poble. És
de Barcelona, però fa sis anys que viu i treballa a Mallorca perquè
es casà amb un mallorquí. A més d'aquesta feina a Campos, també ha
col·laborat en la rehabilitació del Palau Episcopal, en el barri de
sa Gerreria de Palma i també en el cementeri àrab trobat fa poc
temps al carrer Pelleteria de Palma. La seva especialitat és
l'egiptologia.
"Com va ser que vàreu trobar el pou?
"Jo vaig venir aquí contractada per l'empresa que fa els
aparcaments i perquè el Consell Insular exigí un arqueòleg.
Aleshores vaig cercar documentació i Miquel Ballester, de
l'Ajuntament, em parlà del pou i que podria tractar-se del primer
que subministrà aigua al poble. Llavors ens posàrem a cercar i
entre els enderrocs el detectàrem.
"Pel que heu trobat fins ara, en quina època es pot
emmarcar?
"En un principi crèiem que era un pou de quan es va fundar el
poble, al segle XIV. Però pel que duim excavat fins ara i per la
forma allargada que sembla que té, podria ser una sínia islàmica i
qui sap si aquí hi havia una alqueria àrab. Però en el primer tram
d'excavació només hem trobat restes ceràmiques del segle XVI, fins
que hem destriat formes de sínia.
"Es pot considerar una troballa important per al
poble?
"Jo crec que sí i molt més si aconseguim contrastar amb proves que
és un sínia àrab i que en èpoques posteriors va ser modificada.
"Però quan vàreu començar a fer feina a la Plaça ja hi havia
part de l'excavació feta i, per tant, les màquines devien endur-se
un tros de pou...
"Sí, però també s'ha de dir que fa molts d'anys el coll va
desaparèixer i el pou estava a tall de terra. En qualsevol cas,
només se n'han retallat un parell de metres.
"Quines són les passes que s'han de fer a partir
d'ara?
"Bé, primer s'ha de rebuidar tota l'estructura i analitzar les
restes ceràmiques que hi trobem. De moment només ens basam en les
restes que recollim de les parets, perquè les de l'interior poden
ser de qualsevol moviment posterior. El nostre objectiu és
comprovar si realment és una sínia islàmica i si va ser reformada
posteriorment al segle XIV i llavors també al XVI.
"Què serà el que us confirmarà del tot que és una
sínia?
"A més de les formes que així ho apunten, serà molt interessant si
trobam indicis de la tècnica hidràulica dels àrabs, com també
ceràmica decorada que ens en certifiqui l'època. De moment puc dir
que hem trobat trossos de cadafs, que són els recipients que hi
havia a les rodes de les sínies i servien per treure'n l'aigua.
Aquesta és un prova més que realment estam davant una sínia, però a
mi m'agrada tenir dades concretes i no fer valoracions a
priori.
"Com quedarà el pou o la sínia al costat dels 160 aparcaments
de la plaça de can Pere Ignasi?
"Això ho decidirà Patrimoni del CIM. Però si em demanau la meva
opinió personal, jo eliminaria un parell d'aparcaments i hi
col·locaria una placa indicant on està la sínia i un plànol
històric.
"Els arqueòlegs sempre estau cercant un gran
descobriment?
"Jo no m'ho he plantejat mai. De fet, per mi els arqueòlegs som uns
tècnics i no uns visionaris.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.