Emilio Lledó defensà les humanitats amb motiu del seu doctorat honorari a la UIB

Avui participarà d'un homenatge al seu amic el desaparegut Albert Saoner

Carles CanalsPalma26/10/99 0:00

Un pinus halepensis fou l'arbre escollit per Emilio Lledó per tal de commemorar el seu nomenament com a doctor honoris causa de la Universitat balear. Possiblement, el prestigiós historiador de la filosofia "qui ahir insistí en el tòpic: «Una paraula val més que mil imatges»" desconeix el comportament agressiu d'aquest arbre sobre la terra mediterrània; perquè el seu pensament "el de Lledó, qui avui participarà d'un homenatge al seu amic desaparegut, Albert Saoner" s'ha distingit més aviat per un esforç integrador.

El doctor qualificà d'«abstrusa i destructora» la distinció entre «dues cultures, la científica i la humanista», i es preguntà «si no és humana la investigació científica», alhora que advertia la necessitat de defensar «el conreu de les humanitats (...) amb la modernitat i la manipulació més fresca i sucosa, una herència a la qual no podem renunciar».

Reconegut filòsof del llenguatge, Lledó entén que «naixem a una llengua amb més força que no ho feim a la natura»; més enllà d'aquest punt «hem de desenvolupar una llengua matriu, personal, única, l'aportació que hom fa al món de la realitat» i que és «la personalitat, la ideologia».

Del fet lingüístic considerat essencial de l'ésser humà s'esdevé imprescindible l'estudi de les anomenades humanitats, segons Lledó, qui ahir es congratulava per la possibilitat de poder dialogar «amb Shakespeare, amb Cervantes».

Entre altres nombroses distincions, Emilio Lledó ha estat membre de l'Institut Internacional de Fiolosofia de París i vicepresident de la Societat Espanyola de Filosofia. Ha rebut els premis Von Humboldt (1990) i el Nacional de Literatura (1992), a més de la medalla d'honor de la UIMP i la Gran Creu d'Alfons X el Savi.