Després de vint anys d'èxit en el mercat francès d'automòbils, els microcotxes arribaren a Mallorca precedits de la gran fama que els atorgava el fet de poder conduir-los sense tenir el carnet. A principi de gener del 98, el llavors ministre d'Indústria i Energia, Josep Piqué, aprovà l'entrada del vehicle al territori estatal. Durant l'any i mig que porten en el mercat balear, el seu reduït grau de sinistralitat, fins a cinc cops menys que els vehicles de dues rodes, el microcotxe s'ha guanyat la confiança d'uns i altres. Però els seus inicis varen ser durs.
Javier Coromina, cap de la Prefectura Provincial de Trànsit, explicà ahir a aquest diari la seva incredulitat quan es produí l'entrada del microcotxe a Mallorca. «Em repugnava la idea que aquesta mena de vehicles podien circular per les ciutats i carreteres sense que el conductor tingués el carnet. Ho considerava perillós, però com eren directrius que venien directament de la Unió Europea no hi podíem fer res».
En aquell moment no s'exigia examen per conduir ciclomotor, i aquests nous vehicles es regien pel mateix reglament que els motorets, per la qual cosa un jove de 18 anys sense experiència al volant podia adquirir un microcotxe i sortir al carrer, com si es tractàs de conduir un automòbil. «A nosaltres no ens va semblar una bona idea "explicà Coromina" fet pel qual tractàrem de conscienciar la gent sobre la importància d'anar a l'autoescola. Ens vàrem posar en contacte amb l'Associació d'Autoescoles de les Balears per tal que els que volguessin conduir es preparassin adequadament. Com era una iniciativa voluntària no tingué gaire èxit».
Després vingué la nova normativa de trànsit, amb l'examen obligatori per menar ciclomotors. Els conductors de microcotxes també s'han de sotmetre a aquesta prova. En cas de no fer-ho, basta amb vuit hores teòriques d'autoescola. La concepció d'aquests cotxes per part de Coromina ha canviat substancialment. «No són tan dolents com pensava. De fet, la seva implicació en accidents de trànsit és bastant reduïda. Són vehicles còmodes per marxar pels carrers de Palma, fins i tot pels espais rurals de la Part Forana».
