La Universitat Catalana d'Estiu es va cloure ahir amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que aprofità per visitar l'edifici on s'emplaçarà la futura seu estable de l'UCE i un centre permanent d'estudis i lleure. Com era d'esperar, part del discurs de Pujol tingué un to marcadament polític. Emparant-se en el lema de «progrés» de l'UCE, durant més d'una hora i mitja es dedicà a fer un repàs exhaustiu dels avenços aconseguits en la segona dècada dels 80. Tot això sense oblidar els reptes de futur.
Després d'unes primeres idees un poc confoses, en què abusà de l'anècdota simpàtica, Pujol s'anà entonant a mesura que s'acostava al final, però el públic ja apuntava símptomes d'avorriment quan el president començà a passar factura al «jacobinisme francès».
Pujol criticà la imatge turística i manipulada que l'Estat francès i la premsa oficial transmeten de la Catalunya Nord. «Per convèncer França de la catalanitat del Rosselló —va dir en al.lusió a la destrucció del substrat cultural— hauríem de derruir Sant Miquel de Cuixà i el Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà. El moment culminant arribà quan referint-se a la converses mantingudes amb el Ministeri francès sobre la situació del català en la Catalunya Nord va recordar que «feim una política lingüística perquè d'aquí a cent anys, la situació del català a Girona o Tarragona no sigui la mateixa que té ara a Perpinyà». Unes paraules que arrancaren l'ovació del públic assistent.
A partir d'aquí se centrà en les demandes lingüisticopolítiques de les jornades de Prada. «Catalunya és Jaume I més la revolució econòmica del segles XVIII i XIX, abraça des de l Catalunya medieval a la revolució mercantil», definició a la qual afegí les aportacions humanes que ha tingut durant el segle XX. Pujol també va reconèixer la pluralitat i diversitat d'orígens dels territoris del domini lingüístic català, amb un denominador comú: la llengua. «No hi ha identitat sense diversitat», sintetitzà.
