La Universitat Catalana d'Estiu de Prada tancà portes fins l'any que ve

Després d'unes primeres idees un poc confoses, en què abusà de l'anècdota simpàtica, Pujol s'anà entonant a mesura que s'acostava al final, però el públic ja apuntava símptomes d'avorriment quan el president començà a passar factura al «jacobinisme francès».

Pujol criticà la imatge turística i manipulada que l'Estat francès i la premsa oficial transmeten de la Catalunya Nord. «Per convèncer França de la catalanitat del Rosselló —va dir en al.lusió a la destrucció del substrat cultural— hauríem de derruir Sant Miquel de Cuixà i el Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà. El moment culminant arribà quan referint-se a la converses mantingudes amb el Ministeri francès sobre la situació del català en la Catalunya Nord va recordar que «feim una política lingüística perquè d'aquí a cent anys, la situació del català a Girona o Tarragona no sigui la mateixa que té ara a Perpinyà». Unes paraules que arrancaren l'ovació del públic assistent.

A partir d'aquí se centrà en les demandes lingüisticopolítiques de les jornades de Prada. «Catalunya és Jaume I més la revolució econòmica del segles XVIII i XIX, abraça des de l Catalunya medieval a la revolució mercantil», definició a la qual afegí les aportacions humanes que ha tingut durant el segle XX. Pujol també va reconèixer la pluralitat i diversitat d'orígens dels territoris del domini lingüístic català, amb un denominador comú: la llengua. «No hi ha identitat sense diversitat», sintetitzà.