De cada vegada són més freqüents (i cridaners) els casos de mala fe de les persones. Un clar exemple d'això el podem trobar en el món immobiliari, en el qual darrerament s'ha incrementat la realització d'una pràctica d'allò més baixa.

La pràctica en qüestió consisteix en el fet d'aparaular amb el propietari d'una casa la seva venda. Aleshores la immobiliària s'encarrega d'ensenyar l'habitatge, de pactar les condicions de la venda i, en definitiva, de trobar un comprador. Després de la visita a la casa i de l'acord aparaulat, s'ha de deixar un dipòsit per tal que l'operació pugui començar a considerar-se. El propietari no veu la necessitat de firmar cap paper i confia plenament en la paraula de la immobiliària. És en aquest punt en el qual es du a terme l'operació esmentada. El dipòsit s'ha desembuixacat però el venedor de la casa no el veurà mai, així com tampoc no es vendrà la seva casa. Davant la inexistència de papers firmats, la impotència s'apodera llavors dels propietaris que han quedat sense la transacció.

Són constants els casos de denúncia a aquest tipus d'agències per part de clients que, penedits de no haver firmat cap paper, es veuen estafats. Teresa Terrón i Joan Escandell són un matrimoni de Palma que du uns mesos intentant vendre el seu pis. «És un pis pel qual hem tengut moltes ofertes, perquè es troba en bon estat, però que, curiosament, encara no hem venut», comenta Teresa. Aquest matrimoni ja ha estat estafat dues vegades per les immobiliàries en els cinc darrers mesos.

Joan Escandell conta a Diari de Balears que «fa cinc mesos una parella volia comprar el pis. Estava tot fet. Varen deixar 100.000 pessetes de dipòsit i dos dies després ens reuniríem per firmar el contracte. De sobte, els de la immobiliària ens varen telefonar i ens digueren que el matrimoni ja no volia comprar la casa. Ni tan sols vàrem ensumar els doblers de la fiança».