Els casos de violència entre joves són deguts a l'individualisme de la societat

Jaume Mas, psicòleg social, assegura que «aquest és un problema que ha existit sempre, l'únic que passa és que en un moment concret es produeix una alarma social fins al punt que fa reaccionar els governs, que mostren molta preocupació per aquests temes».

Mas assegura que «jo no diria que aquesta és una qüestió de violència juvenil. Jo no pens que els joves actualment siguin més violents que altres joves en altres moments històrics, ni més violents que altres col·lectius. Allò que passa és que actualment s'està provocant el fenomen de la profecia autocomplida, com més repetim que els joves són violents, arribaran a ser violents».

Per Mas, el debat és molt més ampli i allò que s'ha de demanar és si la societat en general, en la seva manera de relacionar-se, torna de cada vegada més violenta.

«Tenim una tendència molt marcada a entendre per violència sols les agressions més dures i el cert és que els joves en el seu sistema de relacions han canviat allò que ells entenen per violència. Per un jove, cridar-se en una discussió no és violència. La concepció de violència està canviant i això és el perillós, estam perdent la perspectiva del que és violència».

«Vinculam la violència a una actitud purament juvenil quan la tendència de la gent és relacionar-se de manera dura. Als joves els terroritza la possibilitat de sentir-se exclosos del grup. Si un jove s'identifica amb un grup i com a canal de comunicació amb els altres grups s'utilitza la violència, el més normal és que el jove aprengui una manera violenta de relacionar-se. Però això no vol dir que sigui més violent. L'acarnissament en una baralla o en un atracament que pot fer servir un jove o una banda de joves és igual que el que pot fer servir un adult o dos a l'hora de fer els mateixos fets».