Si un pacient amb una malaltia degenerativa "com ara el Parkinson, però també moltes d'altres" decideix recórrer a la via judicial per tal de garantir el seu dret a viure dignament, té totes les de perdre. El temps corre en contra seva, i això li diran en les administracions responsables.

José Miguel J.B. no pot caminar; però ho compensa amb la mobilitat de la part superior del cos, que mou incessantment. No se sap fins quan podrà efectuar aquesta peculiar compensació, atès que la seva única font pal·liativa "la rehabilitació" és minvada per l'Administració, poc favorable a invertir doblers en els malalts crònics.

J.M.J.B. és tan llest com qualsevol alumne de deu anys i estudia el cinquè curs de primària. Però pateix l'anomenada síndrome de Duchenne: una malaltia degenerativa que dóna una esperança de vida de 18 anys des del naixement i suposa una progressiva incapacitat motora per l'individu. No té cura: els metges només poden pal·liar-ne el patiment, mantenir dins els límits d'allò possible la seva qualitat de vida i eludir el dolor. Però "segons denuncia l'Associació Balear de Malalts Neuromusculars (Asbanem), dependent de la Coordinadora de Minusvàlids" les administracions públiques no compleixen aquesta funció. A ningú no interessa atendre qui no pot sobreviure.

«Dolenta, ineficaç, nul·la, a més de tots els adjectius que vostè hi vulgui afegir». Són les paraules amb les quals Joaquín Trigo descriu l'atenció sanitària a les persones que pateixen aquest tipus de malalties. Trigo és el president d'Asbanem i comenta l'oblit de les administracions pel que fa als malalts degeneratius.