La Selectivitat balear no parla en català

Melià denuncia en aquest sentit que «el fet que l'augment només representi un punt indica la necessitat d'incrementar el suport a la normalització, sobretot en les àrees més endarrerides; si no, l'avanç pot quedar frenat en futures convocatòries». En efecte, el creixement ha estat més aviat baix, però segons el director del Servei Lingüístic de la UIB, també hi ha consideracions optimistes a fer. La primera és que, per poc que s'hagi fet a favor, l'ús de la llengua natural tendeix a créixer de manera lleugera però mantinguda; Joan Melià es preguntava què podria haver resultat d'una política lingüística decididament favorable a l'impuls del català en l'àmbit de l'ensenyament.

De fet, els resultats de l'estudi que ahir es féu públic mostren una diferència ben marcada entre els estudiants dels centres que encara imparteixen estudis acollits a l'antic pla d'estudis (COU), que són la major part dels centres privats i privats concertats; i els que depenen de centres públics, o la LOGSE és implantada. Aquestes diferències, en relació a les PAAU, són notables: mentre que un 57'4 dels alumnes de LOGSE efectuaren els exàmens en català, només un 29'9 per cent dels alumnes de COU empraren aquesta llengua en les seves proves.

Melià explica que aquestes diferències «s'expliquen pel fet que en el primer grup la proporció d'alumnes procedents de centres públics (que globalment presenten una quota més alta de normalització que els centres privats) representa el 93 per cent (dels alumnes que efectauren les proves en català), mentre que en el grup de COU només suposa el 56'4 per cent».