Castell de Manresa, la fortalesa que sortí de davall del formigó

L'estructura militar ha estat «amagada» durant anys

J.FàbreguesPalma19/07/99 0:00

La història del castell de Manresa, situat a Alcúdia i conegut també per castell de Sant Pere és del tot singular. Quan semblava que aquesta fortalesa, declarada Bé d'Interès Cultural, havia quedat destruïda del tot es va descobrir recentment que en realitat estava tapada pel formigó. El descobriment es va produir quan el seu propietari, un doctor alemany, va voler fer obres a la casa i es va tèmer que la seva casa era en realitat una fortalesa, a la qual s'havien fet afegits fins convertir-la en una casa residencial. La història d'aquesta estructura ens l'explica Àngel Aparicio, coordinador del Grup per l'Estudi de les Fortificacions Balears, (GEFB), entitat que vetla perquè les obres que es fan damunt la fortalesa no danyin l'antiga estructura militar. «La fortalesa es va aixecar damunt d'un petit turó que dominava la badia dita llavors Mar Menor d'Alcúdia», relata Aparicio.

La seva construcció va anar a càrrec de Mathias Rosselló amb contracte signat el 27 de juliol de 1751 i es realitzà sota la supervisió de l'enginyer Joan Ballester i Zafra com a reforç de la bateria que s'havia instal·lat a aquell lloc l'any 1701. La bateria fou nodrida cap a 1740 amb sis peces de diferents gàlibs. Com que tan sols tenia cinc troneres per disparar, un dels canons havia de fer-ho a barbada, és a dir per damunt el parapet. El Grup per l'Estudi de les Fortificacions Balears, sosté que el 16 de febrer de l'any 1823 «segurament fou el darrer cop que les peces foren tretes amb motiu de les festes patronals». L'any 1825 ja no és artillada i és custodiada per tropes de diferents regiments amb la seu a Alcúdia. «Possiblement en aquesta època foren fets alguns dels afegits per tal d'adaptar-la a la tropa i oficials». L'any 1876 la fortalesa va ser subhastada i va ser taxada en 800 pessetes, segons queda registrat en el BOP número 1.441 del 16 de maig de 1876. Segons Aparicio «sembla que la finca dita Manresa va ser adquirida per la família Domènec, emperò la fortalesa pròpiament dita era propietat de la branca de can Sivella. Finalment, per maridatge passà a mans de la família Tous, el 1914. Els membres del Grup per l'Estudi de les Fortificacions Balears comenten que durant la Guerra Civil el castell va ser confiscat per l'exèrcit al·legant ser un punt estratègic d'observació i passà a ser l'observatori número 4 de la xarxa de setge. «La festa durà poc i ben aviat s'hi muntà una emissora encapçalada pels alemanys».

Després, la fortalesa va pedre tot l'interès. «Caigué a l'oblit i començà el saqueig i les destrosses». Finalment, el 1995 va ser adquirida a la família Domènec pel doctor alemany Beane que va començar a fer-hi obres: 120.000 metres quadrats per 325 milions de pessetes. La punta de Manresa és inclosa a la Llei d'Espais Naturals (LEN).