Els diputats del Partit Popular assumiren ahir la realitat de les coses. Només en veure les seves cares un s'adonava que encara no s'ho acabaven de creure. Asseguts als seus escons, amb expressions de jugadors de pòquer que encaixen el full sabent que només tenen una doble parella, sentiren com l'aigua s'escapava d'entre els dits.
Francesc Antich negocià fins a dos minuts abans que començàs la sessió el nom del nou president del Parlament. Es dirigí primer amb un paper fins a la zona de Pere Sampol i li mostrà la pàgina en què havia escrit els noms que considerava que havien de sortir elegits. Sampol la mirà i ho acceptà. Pujà l'escala i se situà davant Eberhard Grosske. Aquest també hi donà el vistiplau. El mateix va fer Joana Barceló, diputada socialista de Menorca. Immediatament s'inicià la legislatura que més expectació ha creat per la seva incertesa durant els darrers 16 anys.
El mateix Antoni José Diéguez i Seguí reconeixia més tard que no recordava quan li havien proposat la presidència del Parlament, un càrrec «menys polític i més institucional», però «ha estat un moment molt interessant», malgrat que «les hores no les record amb exactitud». La suposada provisionalitat de la Mesa del Parlament que varen defensar tant Grosske com Antich davant els micròfons no quadra gaire amb la idea de Diéguez. «Tots els membres han estat elegits per al mateix termini: tota la legislatura».
El president del Govern en funcions, Jaume Matas, felicità personalment el nou responsable de la Cambra autonòmica, com també tots els seus integrants. «Intentaren des de l'oposició tirar endavant el nostre compromís ideològic» i exigí que la nova Mesa no sigui provisional. «Seria un acte de deslleialtat parlamentària haver triat la Mesa per canviar-la en dos dies». A Matas no li agrada estar en funcions. «Portam ja un mes en aquesta situació a les institucions i això ha d'acabar».
