Les ONG ja no són de moda: és més pràctica la fundació, que, entre d'altres avantatges, no ha de pagar imposts per la seva seu social. Estranyament, a les Illes Balears trobam no menys de 4.000 associacions de tota casta; les fundacions just s'acosten al centenar.
Per això, la Conselleria de Presidència (més concretament, la Direcció General de Patrimoni) ha editat el bilingüe Manual pràctic de fundacions en què, efectivament, es mostren els avantatges fiscals i legals "però també el control financer" que suposa el canvi de l'associacionisme al «fundacionisme», alhora que explica les seves enrevessades relacions amb les administracions públiques i facilita l'accés a les principals adreces.
El director general d'aquesta àrea, Carlos Delgado, ha admès que el primer avantatge d'una fundació és que aquesta es troba exempta de fiscalitat pel seu patrimoni immoble i humà, però a més pot funcionar com a empresa "amb contractacions i creixement econòmic", bé que els ingressos han de revertir en la societat, perquè la fundació no pot ser lucrativa.
Però la primera característica positiva de tipus administratiu es troba en el fet que la mateixa declaració d'interès públic "requisit indispensable per crear una fundació" es pot aconseguir de manera més àgil, atès que és la Comunitat Autònoma, no el Govern central, qui pot expedir aquesta declaració, contràriament a les associacions, que han de recórrer a la lenta burocràcia estatal per obtenir avantatges semblants als de les fundacions.
Explica la consellera de Presidència en funcions, Rosa Estaràs, que «l'auge de l'anomenat 'Tercer Sector' és una conseqüència inequívoca del pas de l''Estat del Benestar' a la 'Societat del Benestar'», explicació per definir el creixent suport dels governs neoliberals a la iniciativa privada en l'àmbit de la beneficència, descarregant els executius de responsabilitats socials als quals no poden fer front.
