Això és política-ficció. Però aquest gènere és al començament de qualsevol projecte seriós. Si a les eleccions generals es repetís el resultat de les autonòmiques, una candidatura conjunta d'UM i del PSM faria realitat el somni de dur dos nacionalistes al Congrés dels Diputats. El PP en tindria tres i el PSIB-PSOE, dos.
És clar que unes eleccions generals no se celebren en el mateix context que unes autonòmiques i que hi juguen factors que van en contra de les opcions no majoritàries: la partipació sol ser molt més elevada i el vot es reagrupa al voltant de les opcions majoritàries i de l'eix esquerra-dreta.
Les eleccions europees, tot i que qualsevol extrapolació ha de ser prudent, s'hi acosten més. Amb la participació i amb el vot de les del 13-J, el PSM-UM obtindria un diputat; el PSIB-PSOE, dos; i el PP, quatre.
A les europees, els conservadors fins i tot superaren els 158.000 vots de les eleccions de les generals del 1995, mentre que els socialistes queden molt enfora dels 122.000 que obtingueren en aquella ocasió. Tots dos partits, però, experimenten un increment sobre les autonòmiques: el PP d'un 4'8% i el PSOE, d'un 9'8%.
