Vuit anys després de la seva aprovació, la Llei d'espais naturals (LEN), una de les fites proteccionistes més importants de la història de les Balears, no arriba a la meitat del compliment previst. De les set zones que, segons la Llei, han de ser declarades parcs naturals, només tres tenen aquesta condició i compten amb una figura de protecció.
Dels set parcs naturals prevists per la LEN, cinc es troben a Mallorca: Mondragó, Es Trenc-Salobrar, s'Albufereta de Pollença, la Dragonera i «àrees representatives» de la serra de Tramuntana. Tan sols dues d'aquestes zones són actualment parc natural: Mondragó i la Dragonera. Durant la darrera legislatura no s'ha creat cap nou parc natural. El Govern balear anuncià fa més de mig any la creació del parc natural de s'Albufereta de Pollença, però la realitat és que el pla d'ordenació de recursos, requisit previ a la declaració, no està ni acabat de redactar.
Pel que fa a es Trenc-Salobrar, diferents grups cívics i ecologistes han demanat de manera insistent la regulació dels seus usos, davant l'evidència de la seva massificació, sobretot, i per raons òbvies, durant l'estiu. Milers de persones es desplacen diàriament a la famosa platja des Trenc, quasi totes elles en vehicle motoritzat. Tota aquesta afluència provoca una greu pèrdua d'arena a la platja i fa malbé el sistema dunar. De fet, amb l'efecte afegit sobre les escorrenties marines del port esportiu de la Ràpita, la platja està patint un notable retrocés i el substrat rocós està aflorant. Però les conseqüències negatives de la massificació no regulada des Trenc no es limiten a l'arena, sinó també a la flora i a la fauna de l'indret.
