Matas ofereix més finançament per a les Balears a canvi d'un pacte amb UM

Pel seu costat, la presidenta d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, es mostrà disposada a estudiar la proposta, però exigí una absoluta concreció dels doblers que arribarien a les Balears i un compliment del pacte en un termini de nou mesos, que és el que resta abans de les eleccions generals. Munar, després d'haver estat reunida dues hores amb Jaume Matas i Joan Verger, volgué deixar clar que, sobretot per «raons històriques», les bases del seu partit estaven clarament decantades cap a un pacte amb el centreesquerra. No obstant això, també afegí que, per descomptat, si la proposta era bona per a la Comunitat, UM l'acceptaria. Els dos partits s'han compromès a tornar a reunir-se la setmana que ve quan Jaume Matas hagi explorat amb el Govern de Madrid les possibilitats d'accedir a les peticions dels nacionalistes de centre.

El president en funcions concretà així la seva oferta: «Si l'acord es fa des d'un punt de vista nacionalista, el Partit Popular té propostes a fer i pot assumir compromisos per millorar les inversions i l'autogovern. Consistiria a traslladar el model canari a les Illes Balears, és a dir, l'acord de Coalició Canària amb el PP. En aquest model, un partit nacionalista estableix un acord de governabilitat amb un partit de caràcter estatal com el nostre per garantir l'estabilitat a les institucions i aprofitar les relacions amb l'organització que governa l'Estat per millorar el finançament de les Illes Balears».

Munar replicà: «Hem explicat al PP el nostre model de país, que és el mateix que hem defensat durant la campanya i que després hem acordat amb el PSM. Demanam per a la nostra comunitat el reconeixement com a nacionalitat històrica, l'assumpció de les competències i el finançament que hauria de tenir, per no tenir representants nacionalistes a Madrid». Entre les competències que UM exigeix de manera immediata hi ha la policia autonòmica, el trànsit per carreteres, administració penitenciària i de justícia i l'Inem, la conversió dels consells insulars en autèntics governs de cada illa.