L'Audiència enterra el cas Calvià i confirma la prescripció

La Secció Primera de l'Audiència sustenta en dos pilars el suport a la decisió del jutjat d'instrucció: el dret fonamental d'igualtat que impedeix un tracte legal diferent quan es donen les mateixes circumstàncies als imputats Eduard Vellibre i Francesc Gilet que les que ja foren enjudiciades en el procediment 408/92 contra Miquel Deyà, Guillem Ginard i Andreu Bordoy; i la prescripció dels fets que fixen «l'extinció de la responsabilitat criminal».

L'advocat de l'Ajuntament de Calvià, Gabriel Garcías, rebutjà en el seu recurs la prescripció i defensà que els fets imputats a Gilet i Vellibre «constitueixen un acte injust perquè pretenien canviar un vot per doblers».

Els magistrats es refereixen al principi d'igualtat i a diverses sentències jurisprudencials del Tribunal Suprem. Finalment, estableixen que aquest principi impedeix l'arbitrarietat i que «si els dos casos jutjats (al 1993 i gener de 1999) són idèntics, el tractament legal ha de ser el mateix.

La sentència de l'Audiència insisteix que l'Ajuntament de Calvià, «en contra de les seves pròpies conclusions en l'anterior judici, trasmuta el no prohibit legalment en injust, modificació que no pot tutelar aquest Tribunal sense contravenir seriosament els principis d'igualtat davant la llei i seguretat jurídica». Per tant, «l'única variació és la identitat dels presumptes responsables que actuaren amb connivència amb les persones ja condemnades per sentència ja ferma».