El cens escolar efectuat la Pasqua passada mostrà que entre la població estudiant de secundària hi havia devers 780 alumnes extracomunitaris que no parlaven cap llengua romànica; segons les estimacions de la Conselleria d'Educació, aquesta xifra ha crescut sens cap dubte, atesa la forta immigració dels darrers mesos, tot i que encara no està quantificat aquest creixement d'una població que procedeix majoritàriament de l'Àfrica magribina. Però basta amb una xifra de referència: al segon trimestre del curs, la població d'alumnes extracomunitaris era de 430.
Si és possible pensar que aquesta xifra és poc significativa en relació als prop de 60.000 alumnes que enguany han estat matriculats a ESO, el pensament s'esvaeix amb facilitat en considerar que la competència lingüística d'aquests centenars d'adolescents és, en la major part dels casos, nul·la (desconeixen per complet el castellà i el català) i que alguns d'ells no han estat mai escolaritzats, segons apunta Pilar Loureiro, responsable d'Educació Compensatòria de la Conselleria balear.
Els problemes d'aquests infants són evidents: exclusió, incapacitat de comunicació... Però aquests mateixos problemes els pateixen també els seus professors, qui "en una situació que Loureiro descriu com a «angoixant»" tampoc no es poden comunicar amb ells ni aplicar les estratègies que han après.
Per solucionar en part aquest problema, la Conselleria té previst aplicar el curs vinent un pla pilot d'acolliment lingüístic a les zones descrites com a prioritàries: Inca, Manacor, Muro, sa Pobla, Felanitx, Maó, Sant Antoni, Santa Eulària i Sant Jordi d'Eivissa, fins a un total d'onze centres on es desenvoluparà el programa estel·lar del Pla d'acolliment: els tallers de llengua i de cultura.
