El nou model d'avaluació d'impacte ambiental, darrerament aprovat per la Conselleria de Medi Ambient i que s'aplicarà a tots els projectes, iniciatives o actuacions que facin necessari aquest tipus d'estudis, tindrà en compte l'acceptació o el rebuig social d'una nova carretera o autopista i no considerarà, en el mateix cas, la pèrdua de l'ús residencial en el sòl rústic.
Un dels aspectes cridaners del nou model d'avaluació d'impacte ambiental és l'acceptabilitat o el rebuig social dels projectes. Concretament, l'estudi diu que «en el cas de projectes viaris, s'hauran de fixar hipòtesis sobre la població total de l'Illa, no només de la zona afectada, que està en contra de l'actuació». A més, «s'haurà de tenir en compte la població màxima que s'ha oposat a projectes anteriors i semblants al que és objecte d'estudi». Aquest factor de l'acceptació o del rebuig social a projectes viaris representa una novetat més en les avaluacions d'impacte ambiental de les noves carreteres i autopistes. Realment, fins ara, l'opinió pública, majoritària o minoritària, no ha estat mai tinguda en compte quan una Administració ha decidit l'execució d'un projecte viari. El nou model d'avaluació d'impacte no només diu que s'ha de tenir present, sinó que també s'han d'elaborar hipòtesis que quantifiquin l'oposició social a un projecte concret.
Val a dir, per exemple, que el projecte de l'autopista de Manacor ha aixecat la protesta d'importants sectors de la població de les comarques de Llevant i Migjorn, fins al punt de crear plataformes cíviques contràries a la iniciativa i de fer que el Govern balear, ara en funcions i impulsor de l'actuació, es replantegi les dimensions i les característiques de la via, no descartant el desdoblament de carreteres ja existents.
Pel que fa al sòl rústic, l'ocupació de parcel·les amb ús residencial no seran un factor a tenir en compte en el traçat d'un projecte viari. El nou model d'avaluació estableix que aquest factor no és significatiu des d'un punt de vista ambiental «perquè el sòl rústic o agrícola no té aptitud per a l'ús residencial».
És a dir, per primera vegada, almenys de manera oficial, les possibilitats de desenvolupament residencial d'un sòl rústic no seran un element afegit a l'hora de decidir el traçat d'una nova carretera o autopista. Aquesta determinació és conseqüència d'una idea més general, recollida en el nou model: la d'un sòl rústic deslligat dels usos residencials.
