Un pacte entre l'esquerra i Unió Mallorquina es dibuixa en aquests moments com el resultat més possible de les negociacions que començaran la setmana que ve. No obstant això, convé recordar que després de les primeres eleccions autonòmiques, quan molts ja havien «investit» president Fèlix Pons, la frontissa es decantà per Gabriel Cañellas. Ha plogut molt de llavors ençà. La utilitat de les lliçons de la història és més bé nul·la. Però l'experiència personal, sobretot quan és la del fracàs i de la traïció, pesa com una llosa sobre els seus protagonistes. El fundador d'UM en sap molt, de pactes i no es cansa de repetir que no es poden fer amb qui et vol fagocitar. Maria Antònia Munar, presidenta del partit, sap el que representa fer una passa més i anar en coalició amb el big brother.
S'equivocaria, però, qui plantejàs el rebuig a una aliança amb els conservadors només en termes de venjança. Hi ha per enmig un projecte de partit. I s'equivoca també qui nega que UM és un partit. UM és avui dia més partit que mai i, diumenge passat, les bases d'aquest partit cridaven: «Matas i PP, a l'oposició!».
Un altre factor a tenir en compte són els vots obtinguts. Dotze anys d'enteniment amb el PP, dugueren UM a la quasi insignificància política. Tres anys en companyia dels «rojos», han reportat als seguidors de Munar un diputat més i tornar a tenir la clau del govern de la comunitat autònoma. Cal afegir a això, un dels objectius, més cobejats pels nacionalistes de centre: la convergència electoral amb el PSM, que hi ha posat, com a primera i quasi única condició, la reedició del Pacte de Progrés.
A la balança de la conveniència d'un pacte amb l'esquerra se suma la interpretació més estesa de l'article 24.6 de l'Estatut d'Autonomia. Els partits progressistes tenen la majoria dels diputats de tres illes i això els permetria bloquejar l'aprovació parlamentària dels pressuposts, de les transferències als consells insulars i d'una reforma estatutària. A més, un pacte amb el PP, seria presentat pels progressistes com una aliança mallorquina contra pitiüsos i menorquins.
