Més de 400 cases situades en el centre d'Inca estan en aquest moment deshabitades i, a més, en un deficient estat de conservació. Aquestes són les dades aproximades de què disposa l'àrea d'Urbanisme municipal tretes a partir d'un estudi estadístic realitzat per la Comunitat Autònoma en què es registraven els habitatges en els quals no hi residien els seus propietaris i que incrementa aquest xifra fins a un miler, si bé s'han de descomptar els casos de lloguer, que també són nombrosos.

La immensa majoria dels edificis que es troben sense ús tenen més de cinquanta anys d'antiguitat i es concentren en el nucli històric de la ciutat, si bé també n'hi ha alguns de més moderns ubicats als voltants. De fet, una part important dels immobles buits estan protegits patrimonialment de manera parcial o total, per la normativa urbanística. En aquests casos el problema és major ja que encara que es posin a la venda no troben comprador a causa dels elevats preus que es demanen i de les costoses rehabilitacions que s'hi han de fer.

Amb l'objectiu de lluitar contra aquest fenomen, des de l'Ajuntament ja s'ha començat a fer feina en l'elaboració d'un pla de xoc que tindrà com a objectius primordials d'una banda fomentar la rehabilitació de les cases antigues i de l'altra, fer que aquestes s'ocupin.

El regidor d'Urbanisme, Tomeu Seguí, va explicar que es crearan una línia específica d'ajudes per a la rehabilitació de cases coordinant els plans de subvencions existents de caire estatal i autonòmic juntament amb les que dóna l'Ajuntament per a la millora de façanes.

Totes aquestes ajudes econòmiques, que podrien ser molt elevades, segons indicà Seguí, s'atorgarien condicionades que els propietaris beneficiaris es comprometessin a habitar les cases, a posar-les en venda o a llogar-les en unes condicions imposades des de l'Ajuntament. En els dos darrers casos és segur que hi intervindria l'Ajuntament a traves d'una entitat similar a un patronat de l'habitatge.