El PP-Balears és immers en una tensa espera. Allò que passi dependrà de si es conserva el Govern o de si es passa a l'oposició. En el primer dels casos, Jaume Matas es consolidaria com a líder del partit; en el segon, ningú no s'atreveix a fer prediccions. Els conservadors són conscients que, amb els resultats d'ahir molt poca cosa poden oferir a Unió Mallorquina. Amb l'esquerra, els homes i les dones de Maria Antònia Munar ja tenen el Consell de Mallorca. Donar-los la presidència de l'Executiu seria fer-se l'harakiri.
El PP també sap que un hipotètic govern a les seves mans hauria de fer feina amb els pressuposts bloquejats. L'única esperança que queda als conservadors és que José María Aznar accepti l'elevadíssim preu que demanarien els nacionalistes de centre. Allò que els diversos sectors del PP donaven per cert ahir era que Jaume Matas i el seu entorn havien quedat, de moment, en entredit. El contrast entre els excel·lents resultats obtinguts a escala municipal (majoria absoluta a Palma i a Inca i probabilitats de governar a Manacor) amb el mediocre o pèssim desenllaç de la campanya autonòmica és una dada irrefutable.
D'altra banda, els homes i les dones propers al president han quedat molt tocats. Miquel Ramis, conseller de Medi Ambient, ha perdut la batlia d'Alcúdia i Rosa Estaràs, consellera de Presidència, a més de perdre la majoria absoluta, esta directament relacionada amb la polèmica dels vots dels argentins a Formentera. Josep Juan Cardona, conseller d'Agricultura, presideix un PP eivissenc derrotat i Guillem Camps, conseller de Treball, administra la pèrdua de la majoria absoluta a Menorca. Finalment, els consellers Manuel Ferrer i Rami no tenen pes en la maquinària del partit conservador.
