Una de les poques coses en què un regidor a Cort del PP, del PSOE i del PSM poden estar d'acord és que «Gomila és la part més degradada del Terreno», barriada que, de per si, necessita una rehabilitació completa.

A partir d'aquesta premissa, s'arriba a la conclusió que la situació és greu. No n'hi ha per menys. La plaça Gomila ha patit un procés d'embrutiment constant des que a final dels anys vuitanta la proliferació de locals donàs lloc a una degradació de les condicions de vida de la zona, amb l'aparició de greus problemes de violència, de droga i de trànsit i renous. És, en bona part, una problemàtica que encara es manté i que ha provocat que la barriada del Terreno, juntament amb la Soledat i el polígon de Llevant, fos declarada per un acord plenari i a proposta del PSM com a àera de rehabilitació total.

De tota manera, ha estat tan sols un projecte. En aquest moment, continuen les converses amb els veïns per mirar de trobar solucions integrals als problemes de la zona, però cada dia que passa la plaça es degrada més. De cada vegada, els locals de moda que s'hi obren estan més adreçats a una població juvenil que ha fet perdre a la zona el seu ambient de zona d'oci luxós dels anys trenta, cosa que la va convertir en una de les zones més populars de Palma a partir dels anys seixanta.

Un dels principals problemes és que la plaça s'ha convertit en un lloc inhabitable. Els immobles es deixen deshabitats en una zona densificada i sense reformes. Com que en bona part són vells, cada dia que passa els problemes s'accentuen.

Així mateix, la plaça pateix una notable manca de recursos de tota casta. La construcció d'un centre cultural o de salut ha quedat en no-res, mentre que el problema de l'aparcament és un dels més greus de tot el centre urbà.

Per la seva banda, Cort disposa allà d'un edifici del llegat Janer que, coadministrat pel PSOE, podria acollir algun tipus de servei municipal, però el cert és que ni per part de Cort ni per part del partit s'han ajuntat esforços per donar-li alguna mena d'utilitat.