Quasi dues dècades després que fos suprimida la línia ferroviària fins a sa Pobla un tren tornà, per un dia, a fer camí cap a aquesta localitat.
Un primer tram de la línia comprès entre Inca i la vella estació de l'Empalme va ser recorregut en un viatge de prova en el qual s'embarcaren el president del Govern balear Jaume Matas i el conseller de Foment, Joan Verger, als qual s'afegiren els batles d'Inca i sa Pobla, Pere Rotger i Jaume Font. Amb bones i a una segura velocitat de només 30 quilòmetres per hora les autoritats, totes elles del Partit Popular, cobriren els cinc quilòmetres de via col·locats després de 18 anys sense passar-hi cap tren.
Al final del recorregut les autoritats inspeccionaren les obres de col·locació dels rails, que tot just es troben ubicades en aquest punt. En arribar el que anava més content era el batle Jaume Font que ja prometia una festa grossa quan la via arribi a sa Pobla.
Matas va reconèixer la possibilitat de reobrir altres trams ferroviaris com ara el ramal des de la línia de sa Pobla cap a Artà o bé una línia que connectàs tota la comarca de Llevant. Amb tot el president es mostrà moderat indicant que s'ha d'actuar a poc a poc i amb bones realitzant primer els oportuns estudis de viabilitat.
La línia ferroviària no s'obrirà sense haver ampliat els
ponts d'Inca
La nova línia fins a sa Pobla no es reobrirà comercialment sense
haver ampliat abans els ponts del polígon d'Inca i el que travessa
la carretera d'Alcúdia. Així s'hi va comprometre ahir Joaquin
Campuzano, gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, tot i que
va reconèixer que per dur a terme aquestes dues obres serà
necessari desmuntar els trams de via que hi passen per sobre i que
tot just fa pocs dies que hi han estat col·locats. Així mateix es
va assegurar que els ponts estaran reformats a final d'any.
Campuzano, emperò, defensà que «la tècnica seguida a l'hora de fer
les obres era la més idònia per avançar temps i també era molt més
econòmica, segons ho varen posar de manifest els enginyers
tècnics».
Així, explicà que si s'haguessin reformat primer els ponts del tren
s'hauria perdut un mínim de quaranta dies durant els quals no
s'hauria pogut fer feina en la instal·lació de la via, ja que la
maquinària pesada que s'utilitza en les tasques no hauria pogut
passar. D'altra banda, Campuzano indicà que, abans de col·locar les
vies, els Serveis Ferroviaris varen comanar dos estudis tècnics que
certificaven que els ponts es trobaven en perfectes condicions de
conservació per passar.