algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
31°

L'Església de Mallorca clogué quatre anys de positiva feina sinodal

El bisbe Teodor Úbeda oficià una solemne celebració a la Seu de Mallorca

Amb una multitudinària missa solemne oficiada a la Seu pel bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, aquest divendres es varen cloure quatre anys de treball als quals s'han implicat més de 4.000 persones per tal d'establir el «llibre de ruta» que haurà de dur l'Església mallorquina cap a la seva renovació: el Sínode que es va obrir, el 20 d'octubre de 1995, amb una altra Eucaristia, «el cim més alt i la font de tota la vida de l'Església», segons recordà el bisbe a la seva homilia.

«Hem fet el Sínode que l'Església de Mallorca ha estat capaç de fer», resumí Úbeda, qui es congratulà per «la presència, l'acompanyament, la llum i el conhort del Sant Esperit de manera tan abundosa en la celebració del nostre Sínode».

La necessitat de reaccionar envers la progressiva indiferència social sobre els valors de la religió "molt especialment per part del jovent" ha estat un dels principals debats d'aquest Sínode, el qual ha suposat la incorporació formal de l'Església mallorquina als principis del Concili Vaticà II (a les Illes no s'havia celebrat cap reunió sinodal des de l'any 1958). En aquest sentit, l'Església reconeix la seva pèrdua d'influència en una societat fonamentada en valors superficials, frívols i individualistes, com l'èxit professional i econòmic, seguint l'extensa descripció que l'economista Miquel Alenyà féu al decurs de la primera reunió sinodal, l'octubre de l'any passat.

Per recobrar la seva «auctoritas», l'Església advoca per millorar l'evangelització, incrementar la participació als oficis religiosos i cercar el suport actiu dels laics.

Entre les constitucions signades i promulgades pel bisbe Teodor, destaca la també coneguda petició formal de perdó als descendents dels jueus conversos de Mallorca, els anomenats «xuetes», per la participació de l'Església en les seves persecucions al llarg de la història cristiana de l'Illa.

Altres aspectes socials també són contemplats al decret signat per Teodor Úbeda, el qual es fa ressò dels punts que foren aprovats per almanco dos terços de l'Assemblea. Entre aquests punts té una significació especial el fet que, «per ser el català de Mallorca propi del nostre poble, l'Església l'usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions», obrint emperò les portes als qui no entenen la llengua. D'altra banda, els documents expressen i demanen «comprensió» per l'homosexualitat. Amb valentia, l'Església es fa ressò del document que 231 persones descrites com «cristians progressistes» adreçaren al Sínode, demanant l'acceptació de l'homosexualitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.