Amb una multitudinària missa solemne oficiada a la Seu pel bisbe
de Mallorca, Teodor Úbeda, aquest divendres es varen cloure quatre
anys de treball als quals s'han implicat més de 4.000 persones per
tal d'establir el «llibre de ruta» que haurà de dur l'Església
mallorquina cap a la seva renovació: el Sínode que es va obrir, el
20 d'octubre de 1995, amb una altra Eucaristia, «el cim més alt i
la font de tota la vida de l'Església», segons recordà el bisbe a
la seva homilia.
«Hem fet el Sínode que l'Església de Mallorca ha estat capaç de
fer», resumí Úbeda, qui es congratulà per «la presència,
l'acompanyament, la llum i el conhort del Sant Esperit de manera
tan abundosa en la celebració del nostre Sínode».
La necessitat de reaccionar envers la progressiva indiferència
social sobre els valors de la religió "molt especialment per part
del jovent" ha estat un dels principals debats d'aquest Sínode, el
qual ha suposat la incorporació formal de l'Església mallorquina
als principis del Concili Vaticà II (a les Illes no s'havia
celebrat cap reunió sinodal des de l'any 1958). En aquest sentit,
l'Església reconeix la seva pèrdua d'influència en una societat
fonamentada en valors superficials, frívols i individualistes, com
l'èxit professional i econòmic, seguint l'extensa descripció que
l'economista Miquel Alenyà féu al decurs de la primera reunió
sinodal, l'octubre de l'any passat.
Per recobrar la seva «auctoritas», l'Església advoca per
millorar l'evangelització, incrementar la participació als oficis
religiosos i cercar el suport actiu dels laics.
Entre les constitucions signades i promulgades pel bisbe Teodor,
destaca la també coneguda petició formal de perdó als descendents
dels jueus conversos de Mallorca, els anomenats «xuetes», per la
participació de l'Església en les seves persecucions al llarg de la
història cristiana de l'Illa.
Altres aspectes socials també són contemplats al decret signat
per Teodor Úbeda, el qual es fa ressò dels punts que foren aprovats
per almanco dos terços de l'Assemblea. Entre aquests punts té una
significació especial el fet que, «per ser el català de Mallorca
propi del nostre poble, l'Església l'usarà normalment tant en la
seva documentació i comunicacions com en les celebracions», obrint
emperò les portes als qui no entenen la llengua. D'altra banda, els
documents expressen i demanen «comprensió» per l'homosexualitat.
Amb valentia, l'Església es fa ressò del document que 231 persones
descrites com «cristians progressistes» adreçaren al Sínode,
demanant l'acceptació de l'homosexualitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.